3. Parlem d’educació?
Aquesta proposta l’hem organitzat a tres bandes. A la iniciativa, que impulsa GRANA Voluntariat Educatiu, ens hi hem sumat El Casal del Mestre de Granollers i En-Raonar per construir democràcia.
Parlem d’educació? vol ser un espai conversa en el pla més informal i alhora el més reflexiu possible sobre qüestions que afecten l’educació a l’actualitat, des de diferents models de concepció de l’escola i de l’aprenentatge fins a temes de política educativa. Interessa tot allò que ens ocupa i preocupa a les persones que estimem l’educació i que en veiem el valor fundador que té per a qualsevol societat humana.
Les persones que ens hem trobat per donar forma a aquesta iniciativa pensem que hem d’aprofundir en les bases ètiques, filosòfiques i alhora pràctiques del fet educatiu, valorant-ne també els fonaments científics i les evidències avalades per investigacions educatives contrastades.
Però insistim en què la pretensió és, només, parlar de tot plegat per millorar, si la reflexió ens hi porta, qualsevol pràctica educativa, ja sigui en l’àmbit de la llar, de l’escola o de la ciutat.
Ens ho plantegem com una tertúlia per allò que té d’acte informal i engrescador. Tanmateix i com que no sabem quins o quants tertulians podem aplegar-nos, les tres primeres, que seran un assaig per saber si donem continuïtat o no al projecte, les hem preparat entre les tres entitats que proposem aquest Parlem d’educació?
Per aquest curs, hem programat tres dies, 18 de febrer, 25 de març i 13 de maig del 2025 a les 6 de la tarda. Les dues primeres sessions es faran a Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau i la tercera al Cinema Edison.
Esperem trobar-nos-hi un bon gruix de tertulians i tertulianes!
…
2. Apunts per entendre el present
En col·laboració amb la Universitat Popular de Granollers i coordinat per la mateixa En-Raonar ha proposat un curs amb el títol Apunts per entendre el present i prevenir el futur.
Es farà els dimarts, de 17:00 a 18:30 h. De febrer a maig.
És un curs a tres veus: Agnès Boixader, Oriol Brutau i Jesús Medina L’actualitat és complexa i per pensar-la pot anar bé la suma de mirades.
Partim de la idea que la paraula és un tret distintiu de l’home, no perquè formi part de la seva naturalesa, però sí que és una part constitutiva de l’ésser humà, que neix, es configura, s’educa en un llenguatge. D’alguna manera les paraules “ens fan”, d’aquí que sigui molt important triar les paraules que diem i la manera com les diem.
En els darrers temps les paraules s’usen sense pensar o es pensen com a fuets per fer mal als altres. Es parla amb eslògans i amb paraules que de tant dir-les han perdut el sentit. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials hi tenen un paper rellevant en la difusió d’un o altre model de llenguatge.
La societat actual es deixa guiar, massa sovint, més per tot allò que és subjectiu i passional-emocional que per allò altre que es sustenti en raons i arguments justificables des de la ciència. Vivim un moment d’exposició de sentiments i emocions que ens ha fet em passar de voler mantenir la intimitat a voler-la airejar (extimitat). Byung-Chul Han, parla d’una autèntica “ideologia de la intimitat”, com la manera que té la societat actual trobar l’autenticitat, però també com una forma de control TOTAL que cada subjecte ha propiciat, de manera que no cal que hi hagi un poder superior (o vertical) que li imposi.
La nostra proposta intentarà parlar de tot plegat a través de veus diferents, una des de l’ètica i l’educació, des del periodisme i des del màrqueting, una mirada triple des de camps de coneixement diferents que esperem que us pugui resultar interessant.
Objectius:
- Definir valor i conèixer les diferents esferes dels valors, així com les formes de transmissió i els àmbit de pràctica.
- Conèixer possibilitats i alternatives que pot emprar la ciutadania per disposar d’una informació fiable i veraç.
- Analitzar els elements que permeten la planificació i difusió d’una idea per tal que aquesta sigui “consumida”.
Descripció del contingut:
Agnès Boixader (4 sessions, 6 hores aprox)
- Quina relació existeix entre ètica, moral, política i llenguatge?
- Com es transmeten els valors?
- Quins són els valors en més alta estima en la societats actual?
Oriol Brutau (4 sessions, 6 hores aprox)
- Com es ven un missatge?
- Com es fabrica una esfera emocional o de pensament a través d’un llenguatge determinat?
- Quines són les limitacions ètiques d’un bon expert en màrqueting?
Txus Medina (4 sessions, 6 hores aprox)
- Com s’impulsa un mitja de comunicació que cerca la veracitat dels fets i no l’aplaudiment dels lectors?
- Com es s’aconsegueix allò que diu Habermas que el llenguatge humà ha estar governat per les regles de la racionalitat, la sinceritat i la responsabilitat?
- Veracitat o viralitat?
Agnès Boixader (1 sessió que actuaria de cloenda)
- Quina posició pot adoptar la ciutadania en aquest present?
1. Mientras dure la guerra
d’Alejandro Amenabar
El passat 24 de gener de 2020 es va presentar, en la sessió de les 7 de la tarda, aquesta pel·lícula.
Aquesta ha estat la primera col·laboració amb el cinema Edison de Granollers
Va presentar la pel·lícula i va moderar el col·loqui la Lorena Jiménez Torregrosa, Llicenciada en Història, Doctora en Didàctica de les Ciències Socials i investigadora en diversos projectes arqueològics vinculats a la Guerra Civil Espanyola, especialment a la Batalla de l’Ebre.
En-Raonar hi vàrem col·laborar en la presentació i el col·loqui que es va fer en finalitzar la projecció.
Van assistir a la projecció 140 persones, 70 de les quals es van quedar al col·loqui.
La narració de la pel·lícula transcorre en una Salamanca presa pels revoltats contra una República imperfecta però legitimada per les urnes. Allà hi viu Miguel de Unamuno, un intel·lectual de dimensions gegantines, molt polèmic, respectat, temut i odiat.
A la pel·lícula se’l presenta derrotat, vell i cansat que sobreviu amb les seves contradiccions en un món que ja no entén. Va ser un republicà que es va sentir traït al
veure la impunitat amb que eren tractades algunes barbaritats que s’hi cometien. Va creure ingènuament en la bona voluntat dels revoltats però es va esgarrifar davant la carnisseria que exercien contra qualsevol persona que no pensés com ells. Finalment es va negar a recolzar la seva radicalitat i va denunciar el seu salvatgisme en un discurs memorable que intentava raonar amb aquells que en aquell moment estaven ebris de
violència.
Aquesta pel·lícula, sobre el passat, pot ajudar a entendre el present i analitzar l’actual crispació. També serveix per fer veure que la intolerància, els fonamentalismes i la violència són un gran perill per a qualsevol societat.
EnRaonar 