Les tres generacions de Drets Humans (DDHH)
Una democràcia sòlida s’ha de fonamentar i alhora garantir a la seva ciutadania allò que n’hem anat dient els Drets Humans. Però massa sovint dir Drets Humans referir-se a un calaix de sastre, en el que hi pot haver de tot, però es troba barrejat i es perd la capacitat de fer-ne ús.
Hi ha diferents maneres de classificar els Drets Humans (DDHH). Una de les més conegudes és la de les tres generacions. Això permet analitzar la seva protecció progressiva i és una seqüència que obeeix a tres etapes històriques que, partint de la Revolució Francesa, arriben als nostres dies. Sembla que el primer que va emprar la classificació fou el jurista i professor franco-polonès Karel Vasak i ho feu associant les tres generacions als tres valors de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.
Els camps de coneixement i d’acció (en especial les ONGs vinculades a la defensa i preservació dels DDHH) relacionats amb la cultura de la Pau i la No-violència han vetllat per donar a conèixer aquestes tres generacions de drets.
Primera generació de drets
Es refereix als drets civils i polítics, també denominats “llibertats clàssiques”. Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució Francesa, en l’Assemblea Nacional, 26 d’agost de 1789, en clau de Drets de l’Home i el Ciutadà. Uns anys abans s’havien proclamat en la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. Podem dir que aquestes exigències es van convertir en autèntics drets de difusió en internacionalment, Declaració Universal dels Drets Humans (10 de desembre de 1948), recollits entre els articles del 3 al 21.
Aquestes primeres declaracions proclamaven la igualtat dels homes i reconeixien l’existència d’uns drets inalienables, vida, llibertat, propietat i resistència a l’opressió, que es convertirien el la senyera de tota llibertat individual.
Cal recordar que el concepte ciutadà que es té, en aquells finals del segle XVIII, és un concepte restrictiu i que i profundament discutible avui, especialment amb la mirada posada, per exemple, en la “igualtat de gènere-sexe”. No és per atzar que, dos anys(1791) més tard, Olympe de Gouges redacti la Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana. Olympe de Gouges era ben conscient dels límits d’una declaració que deixava fora les dones. També criticava el comerç d’esclaus, perquè no entenia com amb una mà es podia defensar els Drets de l’Home i el Ciutadà i amb l’altre acumular la riquesa que produïa comprar i vendre “ciutadans”.
Segona generació de drets
La segona generació la constitueixen allò que n’hem anat dient drets econòmics, socials i culturals, que van fer créixer la idea d’Estat de Dret, fonamentant l’Estat Social de Dret. Aquest reconeixement d’uns drets econòmics, socials i culturals són l’essència d’un Estat de Benestar, que s’ha de preocupar de mantenir programes i accions polítiques concretes per tal que el màxim nombre possible de persones gaudeixen de manera efectiva d’aquest drets.
També els podeu llegir millor en aquest enllaç :
http://www.un.org/es/universal-declaration-human-rights/
Tercera generació de drets
Es tracta d’un grup de drets promoguts per incentivar el progrés social i per elevar el nivell de vida de tots els pobles. Són els que tenen relació amb la voluntat que tots els pobles de la terra tinguin garantides la seva identitat nacional i cultural, cosa que significa, per exemple el respecte i la protecció de totes les llengües. Fan també referència a la protecció del medi ambient, la pau, la justícia, etc.
S’haurien d’incloure en aquesta tercera generació cartes, declaracions i convencions diverses com:
- Convenció sobre els Drets dels Infants. Carta firmada per l’Assemblea de les Nacions Unides (ONU) el 20 de novembre de 1989 i que va entrar en vigor el 2 de setembre del 1990.
https://www.ohchr.org/SP/ProfessionalInterest/Pages/CRC.aspx
- Cimera de la Terra o Declaració de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, proclamada per la Conferència de les Nacions Unides entre el 3 i el 14 de juny de 1992.
- Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Índígenes, aprovada en l’Assemblea General de l’ONU el 13 de setembre de 2007, després de més de vint anys de discussions
https://blocdedret.wordpress.com/2007/09/21/aprovada-la-declaracio-dels-drets-dels-pobles-indigenes/
Aquestes i moltes altres declaracions que formarien aquesta Tercera generació de Drets es poden trobar a les pàgines oficials de l’ONU i la UNESCO:
http://www.un.org/es/index.html
EnRaonar 